Temps de Llum de Sílvia Tarragó

Temps de Llum de Sílvia TarragóEn aquest post us vull parlar d’una de les meves darreres lectures: Temps de Llum de Sílvia Tarragó.

Temps de Llum té molts, per no dir gairebé tots, els ingredients que jo busco en una novel·la: una història potent ( que a més està situada a Barcelona i en una època interessant de recordar , en aquest cas en plena postguerra); uns personatges de carn i ossos (aquesta Júlia serà difícil d’oblidar) i un passeig per un lloc que farà les delícies dels nostàlgics i despertarà sorpresa entre els lectors més joves : l’Avinguda de la Llum.

I és que Temps de Llum se situa entre aquests tipus de novel·les que (permeteu-me la falca de collita pròpia) jo anomeno costumistes, perquè no entren dins els cànons del que entenem com a novel·la històrica, però ens remeten a la petita història de, en aquest cas, la nostra ciutat. I és que l’Avinguda de la Llum va ser realment un lloc emblemàtic de la Ciutat Comtal. Un lloc que es mereixia una novel·la ja que estem parlant de la primera galeria subterrània d’Europa:

«A banda i banda del passadís, dues fileres de columnes sostenien el sostre, que constituïa el cor del carrer Pelai, i custodiaven l’entrada a les botigues, ubicades als laterals de la galeria. […] La llum tenia un encant que semblava venir d’altres temps».

L’autora ens descriurà la història d’alguns personatges que viuen unes experiències molt lligades a la història de la galeria i que, com ella, acompassant les seves vides a aquest batec de llum, tindran èpoques d’esplendor i èpoques de foscor.

Temps de llumÉs curiós pensar en un lloc subterrani com aquest i lligar aquesta idea a la de la llum. Subterrani ens fa pensar en foscor; en penombra. Però la Sílvia Tarragó ha destacat la vida que hi va haver en l’Avinguda de la Llum en la seva millor època, quan era un lloc de trobades, de compres, de sortir de la penúria i la obscuritat de la postguerra (pensem que las galeries van ser inaugurades l’any 1940).És per això que cada capítol du un títol que fa referència a la llum (o a la seva manca) i aquest ha estat un detall que he trobat senzillament meravellós: Eclipsi, Lluentors, Fulgor… Quanta llum que hi ha en aquesta novel·la!!!

No m’agrada fer resums d’argument . Només us diré que Temps de Llum us farà viatjar a un passat que molts i moltes recordareu i, d’altres, descobrireu. I viatjareu en primera classe perquè aquesta és sens dubte una bona novel·la.

Temps de llum ha estat editada en català per Columna i en castellà (El Tiempo de la Luz) per Umbriel.

Comentaris

  1. Sílvia
    He llegit el llibre, he gaudit molt. m’ha agradat.
    Sóc de l’any 54, però d’un poble del Garraf, on vaig viure fins l’edat universitària, va ser aleshoes quan vaig descobrir Barcelona i amb ella L’Avinguda de la Llum. La recordo amb nostàlgia i un cert encant, malgrat no m’agrada gaire anar per sota, aquella avinguda tenía quelcom especial. Les històries que allà pasen, crec que s’acosten molt a la realitat. Estic contenta d’haver comprat el llibre, que consti que ho vaig fer una mica a cegues, ara el recomanaré.
    Gràcies !!!
    Isabel

    1. Núria Pradas

      Què bonic Sílvia. No t’he respost abans perquè vaig tenir una invasió de correus perillosos a la web i fins ara no ha estat arreglat. M’alegra compartir amb tu el teu record.

      Un petço!

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

juny 2017

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


junyjul.ag.set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maig

Facebook

Instagram