Amb aquest post queden oficialment clausurades les vacances.

És curiós, però sempre que penso en vacances em ve a la imaginació la idea de somni. I és que el temps de vacances és una mica irreal; és un espai indefinit de temps situat entre obligacions i feina; entre quotidianetat i tedi.

El mar, la muntanya, els cels blaus sense núvols, les nits a la fresca escoltant el cant dels grills… meravelles que per rares i poc freqüents valorem, desitgem i somiem.

Temps sense rellotges ni presses;  temps de passeigs, de converses i de lectures. Moltes lectures. Jo puc dir, i ho dic satisfeta, que he complert: m’he llegit tots els llibres que em vaig proposar llegir. Poc a poc us els aniré comentant.

I, ara, mirem el calendari enyorats. Feliços , això sí, d’haver recuperat energies i esperançats en allò que ha d’esdevenir. Perquè, deixem-nos d’històries, la vida de debò és la que marquen els altres fulls del calendari; ho sabem! I tornar a la feina no té res de dolent ni d’estressant, i la vida de cada dia és això: vida!

Ah!, i una altra cosa, quan s’acaben les vacances, per a tots aquells que les fem a l’agost, comença el  màgic i daurat mes de setembre. Mes de raïm i bonança. El mes en què vaig néixer. El millor mes de l’any!

Oh, no?

Benvinguts a la normalitat. Comencem…