El passat dimecres 21 de setembre, he presentat a Can Trincheria d’Olot la meva novel·la Somnis a mida. L’acte ha estat organitzat per l’Associació de dones Alba .

Què puc dir? Els qui llegiu aquestes petites cròniques potser penseu que sóc una exagerada i que amb tantes presentacions amunt i avall  arriba un moment que totes són iguals. Us equivoqueu. Cada vegada m’adono més i més que a cada lloc on vaig amb els meus Somnis hi ha una ànima diferent que m’omple i  que m’enriqueix;  perquè és realment enriquidor parlar de la feina que fas amb il·lusió amb lectors i futurs lectors i veure que al cap d’una estona compartim experiències i il·lusions.

La xerrada a Olot ha estat diferent , a més, per dos motius: pel marc incomparable de can Trincheria, una casa museu que em va deixar embaladida, i pel fet que les assistents a l’acte eren dones (he de dir que hi havia dos homes, pobrets). Dones concienciades; dones que ajuden altres dones. Dones amb qui em vaig sentir com a casa.

Com els vaig dir a elles, espero que no sigui la darrera vegada que comptin amb mi. Ja saben on em tenen…