El Diàleg

DiàlegUs heu preguntat mai per què és tan important saber fer bons diàlegs en les nostres novel·les? Segur que sí. I si ho heu fet, deveu haver arribat a la conclusió que el diàleg és pur dinamisme dins de la narració, i, a més, és  una de les formes narratives més creïbles per als lectors; o dit d’una altra manera, la que els  arriba més directament. I és que amb els diàlegs els donem l’oportunitat  d’escoltar directament els personatges. I, és clar, escoltant, escoltant, el lector acaba coneixent -los i sabent-ne  moltes més coses que  d’altra manera, usant altres tècniques narratives, l’autor no li podria fer avinents.

Ara, com tot en aquesta vida , també el diàleg narratiu pot perdre les seves bones qualitats si està mal usat, o mal confegit. Aleshores, el dinamisme pot esbravar-se i el lector es pot perdre en un intercanvi gens clar de parlaments que segurament només aportaran confusió.

Si consulteu un bon manual de tècniques literàries  de ben  segur que trobareu una sèrie de condicions ineludibles per aconseguir fer bons diàlegs. Jo no n’he llegit gaires de manuals, ho confesso. Sempre em refio de la meva intuïció i, també, dels errors comesos. Malgrat tot, i per a aquells que comenceu, us  diré què tinc en compte quan escric diàlegs:

Que siguin naturals: Deixem els jocs de paraules i el nostre domini de les figures literàries per a altres ocasions. El diàleg que no és natural cau pel seu propi pes. I per ser natural entenc que cada personatge parli segons la seva condició, tal i com el sentiríem parlar en l’ambient que li és propi.  Un personatge infantil que parla com un filòsof fa xerricar de dents els lectors. De la mateixa manera que  el personatge que està enfadat, no expresssa la seva ràbia en una parrafada de deu línies. N’hi ha prou, moltes vegades amb una senzilla exclamació. Per tant, haurem d’adequar el diàleg a l’ambient, edat i altres condicions del personatge, i també haurem de tenir en compte quins sentiments expressa, en quin estat emotiu es troba.Diàleg

Que tinguin fluidesa: És a dir, que no s’encallin. Que s’adiguin amb la situació. No és el mateix el diàleg de la novel·la policíaca (pensem en l’interrogatori policial, ràpid i concís) que el de dos enamorats que es descobreixen els seus sentiments ( i no tenen pressa per acabar de fer-ho).

Que sigui progressiu: Cada frase ha de  provocar una resposta en una àgil seqüència de causa/efecte. D’altra manera podem caure en la confusió.

Podria seguir, és clar. Però m’agradaria concloure amb un pensament que sempre m’ha funcionat alhora d’escriure diàlegs: penseu que els que  s’han de lluir en els diàlegs són els vostres personatges, perquè si intenteu lluir-vos-hi vosaltres, és gairebé segur que a les vostres novel·les hi acabarà havent   una sola veu: la vostra.

 

Comentaris

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

maig 2020

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.

Facebook

Instagram