Para morir siempre hay tiempo

Vaig conèixer Carmen Conde aquest estiu en un acte a la universitat en què vam coincidir vàries autores sota la batuta de la Glòria Sabaté i la companyia de la Itziar Castro que va posar veu a les nostres obres. La Carmen va explicar com era el seu llibre i el procés que la duia a escriure. I em van venir ganes de llegir-lo. Ara ho he fet i us en voldria fer cinc cèntims.Para morir siempre hay tiempo

Para morir siempre hay tiempo és una novel·la que ha estat guardonada amb el premi de Novela Negra La Trama. Una novel·la que ens parla de la màfia que es mou al voltant del món de l’art. Però aviso que qui busqui en aquesta obra informació exhaustiva de com són i actuen aquestes màfies no la trobarà.  La mateixa autora ens ho diu al final de la novel·la:

“No tengo conocimiento de cómo funcionan los servicios secretos rusos, ni tampoco las mafias de tráfico de arte. Igualmente, no tengo la menor idea de cómo trabajan los espías rusos”.

Us preguntareu quins mèrits té aquesta obra, que no es basa com podem veure en una documentació exhaustiva del tema que escull a l’hora de desenvolupar la seva trama, per ser mereixedora d’un premi de gènere. Potser són molts, però jo us els resumiré en dos. Dos grans encerts, dos grans mèrits que fan de la novel·la de la Carmen Conde una obra original i  personal dins del que coneixem com a gènere negre.

En primer lloc vull destacar els personatges protagonistes: un espia rus, en Viktor, i una frustrada aspirant a escriptora, la Julia. Ella li salva la vida a ell i entre els dos apareix un lligam que es va enfortint al llarg de la novel·la. Un lligam ple, això sí, de secrets que fan que la parella protagonista vagi desprenent-se de capes i capes de vivències sota les que s’amaguen,  talment com dues cebes . Quan , mica en mica, coneguem les seves veritables circumstàncies, ens adonarem de la seva complexitat, de com les seves vides s’han desenvolupat entre la misèria humana i com, malgrat tot, sobreviuen. Són dos personatges encantadors malgrat que ell pugui liquidar a qui li faci nosa sense parpellejar , i ella visqui amb una dependència total als medicaments, ocultant-se així de la realitat que no vol recordar. Entre ells surgeix un sentiment que omple d’esperança i sentit la seva existència. M’encanta com l’autora juga amb el fil prim de la tensió sexual que hi ha entre en Viktor i la Júlia des de les primeres pàgines.

carmen-condeUn altre mèrit que té la novel·la és el seu to: un to ple de sentit de l’humor, planer, juganer que ens fa somriure a cada pàgina i, a vegades, ens obliga a esclafir en riallades. Un humor que no s’intimida ni davant dels episodis més cruents i que esclata com a focs d’artifici en un final que m’ha semblat genial i que m’ha deixat molt bon sabor de boca.

No sé si sou amants del gènere negre. Si ho sou , aquesta novel·la us agradarà. Si no ho sou, estic segura que també.

 

Comentaris

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

novembre 2019

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


nov.des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.oct.

Facebook

Instagram