La filla de Lilith

Quan em cau a les mans una novel·la escrita per un o una filòloga em ve salivera. Sé que, si més no, gaudiré del llenguatge. De les paraules buscades amb cura, triades amb rigor. Del tresor dels mots.

No, no em critiqueu que us estic sentint. Ja sé que no cal ser filòleg per escriure bé i estimar les paraules. Però deixeu-me fer una mica de corporativisme.

A La filla de Lilith de la Glòria Sabater he trobat fragments que ens fan gaudir de les paraules; de les imatges. Com aquest:

En Hasday s’aixeca del banc i busca la mirada de la jove… per un moment la troba i s’hi entortolliga, com el lligabosc a l’avenaller. La noia s’estremeix davant els ulls foscos i vitals del jueu, i na Francina, més llesta que una guineu famolenca, intuint de seguida el que està passant entre els dos joves, arrossega na Gueraula cap a la cuina, trencant l’encís i la màgia del moment. En Hasday deixa d’escoltar les paraules que neixen dels llavis del seu mestre. Únicament busca cisellar en la memòria aquella mirada envoltada de foc”

No només trobem un llenguatge precís, ric i bell a La filla de Lilith. La novel·la ens endinsa en una història tan fosca com la Barcelona que l’acull. La Barcelona hivernal de 1377. I aquí, en aquest ambient, Glòria Sabaté, l’autora, es creix. Davant els nostres ulls apareixerà la ciutat del segle XIV amb tota nitidesa: places, carrers, cases i bordells. L’estretor en què viuen els pobres; les lluentors dels rics. Una ciutat, les seves gents, tan properes que fins i tot ens sembla poder olorar la pobresa, i ens amarem de la humitat de tants racons foscos i miserables.

S’ha classificat aquesta obra de novel·la històrica. Ho és des del punt de vista que ens permet viatjar a una altra època, és clar. Però jo gairebé, i permeteu-me la llibertat, la classificaria de thriller històric, i és aquí on entro en un altre aspecte de la novel·la de la Glòria: la novel·la sap crear un misteri que manté fins al final; ens enganxa i , malgrat que a vegades el lector pugui preguntar-se si la resolució de l’enigma no acabarà sent massa esotèrica, el desenllaç no ens desilusionarà en cap moment, perquè precisament és en el desenllaç on l’autora mostrarà els seus coneixements de l’època que relata i la tasca de documentació que ha dut a terme per crear una ficció creïble, plena d’intriga i que, evidentment, funciona.

No sé si necessiteu més arguments per llegir La filla de Lilith, però jo, de vosaltres, no me la deixaria perdre.

 

Comentaris

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

setembre 2017

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28

Club de Lectura a...

29


30


set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.

Facebook

Instagram