La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

 

“S’ha de dir que al principi no érem una societat literària de veritat. A part de l’Elisabeth, la Sra. Maugery i potser en Booker, la majoria de nosaltres no havíem tingut mai gaire relació amb els llibres des dels nostres anys escolars. Els vam agafar dels prestatges de la Sra. Maugery temorosos per si fèiem malbé els fulls tan fins. Jo no tenia entusiasme per temes així en aquells moments. Era només quan em recordava del comandant i de la presó que podia aixecar la coberta del llibre i començar”.

1946. El món ha sofert la sacsejada de la Segona Guerra Mundial i encara és lluny de recuperar-se’n. De manera casual, la Juliet, una jove escriptora londinenca entra en contacte amb en Dawsey, un habitant de Guernsey , que li fa present l’existència d’una peculiar societat literària en aquesta petita illa del Canal.  La Juliet iniciarà una fecunda correspondència amb els membres de la societat, a través de la qual descobrirà , i ens farà descobrir,  com es va viure la guerra a les illes del Canal de la Mànega.

M’agrada la barreja de guerra i literatura. No és una afirmació frívola. Les novel·les que aprofundeixen en temes històrics, sobretot les que se centren en els segles XIX i XX, m’apassionen. Veure com  homes i dones s’enfronten a situacions tan complexes i difícils tot traient de dins el cor els valors humans més preuats em reconcilia amb el gènere humà. Sovint, en aquestes novel·les ,  la literatura, com un personatge o un tema més, hi és present. Però en cap novel·la això és tan evident com en aquesta.

El personatges que anirem trobant al llarg de les pàgines d’aquesta obra, es van refugiar en els llibres per poder mantenir l’enteresa, la lucidesa, mentre fugien d’una realitat massa dura i descobrien en les pàgines dels llibres móns més amables. Són un munt de personatges els que desfilen davant els nostres ulls. A gairebé tots acabem estimant-los. Però sobretot n’hi ha un, l’Elisabeth, que amb la seva absència omple cadascuna de les pàgines de la novel·la. Un dels personatges femenins més entranyables que he trobat en les pàgines d’un llibre. L’ànima de Guernsey que aglutina els altres actors i els dóna fe i esperança. Una meravella.

El llibre està signat per dues autores. De fet, fou Mary Ann Shaffer qui li donà forma i el començà. Però una malaltia li va impedir acabar-lo. Ho va fer la seva neboda: Annie Barrows.

Del curiós títol de la novel·la, que trenca amb tots els esquemes editorials: títols curts, fàcils de recordar…, no us en diré res. Potser així em fareu cas i correreu a llegir aquesta petita joia si és que encara no ho heu fet.

“Això és el que m’encanta de la literatura; en un llibre hi trobes un diminut detall que t’interessa i aquest detall et porta cap a un altre llibre  i alguna cosa en aquest et porta a un altre…”

 

Comentaris

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

desembre 2017

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1

Presentació de So...

2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.oct.nov.

Facebook

Instagram