La incomprensió i l’odi dels humans ha destruït la civilització. Una nova societat, que rendeix culte a la força física i rebutja els sentiments i la imaginació, domina el món. Però encara hi ha persones que lluiten per retrobar la llibertat i la cultura. Lior, un noi de dotze anys, es perfila com a futur líder daquests dissidents.

Lior (El Vaixell de Vapor, ed. Cruïlla),  arriba a les 25 edicions i , em sembla que puc dir, que diverses generacions de lectors, l’han tingut a les seves mans i s’han introduït en aquest món futur en què la humanitat ha perdut el tresor més preuat: la llibertat.

Han estat moltes les opinions, ressenyes, twuits i paraules que els lectors m’han fet arribar. Puc dir que, certament, Lior només m’ha donat satisfaccions.

És per això, com a homenatge a tots els lectors de Lior, que ara en voldria reproduir una que m’ha arribat al cor:

“Em vaig llegir aquest llibre quan anava a primària i em va marcar molt. Recordo que sempre que m’encarregaven a l’escola fer una ressenya d’un llibre, anava a una botiga del barri, em mirava els de vaixell de vapor que en tenia i agafava el que més em cridassi l’atenció.
Ara que han passat més de deu anys (potser 15 i tot), penso que cada llibre t’arriba per algún motiu. A dia d’avui m’enrecordo molt d’aquesta distopia. Com a escriptora novell que sóc, m’encantaria que algú sentís el que vaig sentir jo llegint aquest.” (Sheyden)