Sota el mateix cel va ser una novel·la important en la meva carrera. Premi Carlemany 2012, va obrir-me les portes de la literatura per a adults.

Va ser , també, la primera novel·la que em va ressenyar la Sílvia Cantos, i va iniciar una relació que ha perdurat i s’ha anat fent ferma amb el temps. Han vingut noves novel·les i noves ressenyes, i he visitat la Sílvia varies vegades al seu programa de ràdio Històries.

Em va emocionar (la Sílvia ho fa sempre), quan en la seva ressenya deia coses com aquestes:

La novel·la de la que us parlo avui m’ha captivat, m’ha enamorat i s’ha fet un raconet allà on s’emmagatzemen els millors records, probablement, el seu títol es dibuixarà quan algú em demani una recomanació o em pregunti algun dels llibres que més m’ha agradat. «Sota el mateix cel» és una història de sensacions i emocions contradictòries, que explica el despertar a l’amor adolescent, un fet, ja de per sí ple d’interrogants, produït, a més, en un moment terrible i amb qui, tot apunta, és la persona equivocada.

Us deixo la ressenya sencera . Que en gaudiu!:

Sota el mateix cel