Una visita a Grasse (II)

Les extraordinàries olors de Grasse, sobretot la de la rosa centifòlia i la del gessamí, però també la de la tarongina salvatge, la murta i la de la mimosa, van fer possible que Grasse es convertís en la capital mundial del perfum.

Fou el gessamí el que va concentrar una mà d’obra més gran a Grasse. L’extracció del seu perfum és una feina molt delicada: cal recollir les seves flors a l’alba, que és quan el seu perfum és més intens, i un cop recollides , se les ha de tractar immediatament per maceració.

Tot això, i molt més, vaig poder aprendre-ho a la visita que vaig fer a la fàbrica Fragonard de Grasse. Perfums Fragonard va veure la llum l’any 1926 gràcies a la iniciativa d’Eugène Fuchs que com a homenatge a la vila que l’acollia,  a ell i el seu nou negoci, li posà el nom del fill il·lustre de Grasse, el gran pintor Jean-Honoré Fragonard.

Va ser Jean-François Costa qui va emprendre la modernització de Perfums Fragonard i qui va fer possible el naixement del Museu dels Perfums de Grasse, que acull entre d’altes peces històriques el necesser de mà de Maria Antonieta, que pesa uns 40 quilos.

A Fragonard , vaig ser testimoni del procés d’elaboració de perfums i sabons; vaig poder veure de ben a prop un orgue de perfums i, evidentment, vaig visitar la seva boutique on s’ofereixen tota mena de productes perfumadíssims. Quina temptació!

La visita al Museu dels perfums i a algunes de les botigues artesanes de perfumeria que proliferen a Grasse, així com el passeig per alguns pobles dels voltants plens d’encant, seguint carreteretes  envoltades del color lila de la lavanda, va cloure un viatge meravellós  i va donar peu a l’inici d’una novel·la.

Encara que no tingueu intenció d’escriure’n cap,  el viatge a Grasse us el recomano de tot cor!