“El perfum ha tingut una funció religiosa. I ha estat utilitzat, també, com a arma de seducció de tots els temps. Està íntimament relacionat amb la vida emocional”. Ho diu Núria Pradas (Barcelona, 1954) a “L’aroma del temps”. És tota una declaració d’intencions. Les 412 pàgines del seu llibre, publicat per Penguin Random House, fan olor de gessamí, d’espígol, de bergamota, de mandarina, de pebre rosa i d’un munt de coses més.

Així comença la ressenya d’en Jordi Sany al seu bloc que, a més, és la que fa mil. Contenta d’aquest milenari i mooool contenta amb les teves paraules Jordi.

http://jordicine.blogspot.com.es/2018/03/laroma-del-temps-nuria-pradas.html?m=1