Amor, deixa’m dormir

Amor, deixa’m dormir és un llibre de relats curts de l’autora de Granollers Carme Ballús.

 

És possible que aquesta petita joia literària no m’hagués arribat mai a les mans, sobretot degut al fet que el relat curt no es troba entre els meus gèneres literaris preferits i, malgrat que reconec , aprecio i gaudeixo  la màgia de reculls com Viatges i flors de la Mercè Rodoreda, per posar un exemple, servidora és més de novel·la llargota. Potser va arribant l’hora de canviar de costums!

Però resulta que la Carme Ballús i jo vam estudiar juntes (Filologia Catalana), i encara que el temps, tan senyor ell, ha anat jugant amb les nostres vides al joc de fet i amagar, no ens hem perdut mai de petja. I la Carme  va tenir , ara fa poques dates, l’amabilitat de presentar el meu llibre L’Aroma del temps a la Gralla (quina presentació tan bonica, Carme!) i va ser aleshores quan Amor, deixa’m dormir va aterrar a les meves mans.

I el que ara us comentaré del llibre de la Carme no té res a veure ni amb velles amistats, ni amb records melancònics, ni amb res que no sigui pura i estrictament literari perquè he gaudit moltíssim dels contes de la Carme i, per això i només per això, els vull recomanar.

El recull es desenvolupa gairebé d’una forma exclusiva al voltant de la vellesa. Una vellesa retratada en la seva crua realitat, però sense escarafalls ni sentimentalismes. Pels relats circulen homes i dones que ja han viscut els millors dies de les seves vides i que conviuen, en el seu dia a dia, amb la soledat, la incomprensió i aquesta mena d’invisibilitat a què  una societat apressada i deshumanitzada els condemna.

No hi ha tristesa, però, en els contes de la Carme. Potser només unes gotetes i prou. El que si que hi trobem és un humor amb regust amarg i una invitació molt clara a la reflexió. Perquè aquests homes i dones vells són, en definitiva, el mirall on es reflecteix el nostre futur.

De temes , al recull, en trobareu per a tots els gustos. Jo tinc els meus preferits: El Pla de la Calma, que m’ha fet somriure en veure-hi retratats aquests mecanismes de defensa de la parella que, ja a la jubilació, lluita per  preservar els propis espais de llibertat.  I, per descomptat, Muses fugisseres, una clara picada d’ull al món de la literatura i del fet creatiu, que de manera entremaliada repassa i juga amb els personatges que hem vist desfilar per alguns dels altres contes.

Amor, deixa’m dormir és, doncs, un recull de veritables perles literàries escrites amb un llenguatge impecable, on la tria del gir, de la paraula, de la frase és tot un exercici d’estil.

No us el perdeu. Jo, del tot reconciliada amb el gènere, no em penso perdre Portes endins, el primer recull de contes de la Carme Ballús.

De l’amiga Carme.

Comentaris

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

desembre 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.oct.nov.

Facebook

Instagram