La mujer de la libreta roja

Antoine Laurain, La mujer de la libreta roja, Salamandra, letras de bolsillo, 2016. (157 pàg.)

L’autor: Antoine Laurain va néixer a París el 1972. Va estudiar cinema, i va treballar dirigint algun curt i també com a assistent d’un antiquari a París.

És una autor premiat i reconegut a França. La novel·la que us presento és la que fa cinc de la seva producció. Es va publicar a França el 2014.

 

Resum de l’argument: En Laurent, un llibreter parisenc es troba un matí, mentre es dirigeix a la seva llibreria, una bossa femenina abandonada i l’agafa amb la intenció de tornar-lo a la seva mestressa. A dins hi ha una petita col·lecció de records personals i íntims , així com una Moleskine vermella amb anotacions de la seva propietària. No hi ha ni el moneder, ni el mòbil ni cap pista que pugui portar a la identitat de la propietària de la bossa. És per això que en Laurent comença a llegir la llibreta i queda atrapat per l’enigmàtica desconeguda. Comença una tasca d’investigació que la durà cap a ella i descobreix que la dona desconeguda està en coma en un hospital.

Quan Laure, la dona de la bossa, surt del coma i torna a casa, descobreix que un home desconegut va trobar la seva bossa i la va deixar, amb tot el seu preciós contingut, a casa seva. Ara serà ella qui comenci a buscar el desconegut que s’ha pres tantes molèsties per tornar-li una part d’ella mateixa.

 

Ressenya: M’atreviria a dir que La mujer de la libreta roja és la novel·la més deliciosa que he llegit en molt de temps. I ho és perquè ens transporta a l’esperit de París: als seus racons amagats, als cafès de barri, als vells edificis de patis plens de plantes; a les seves gents tan diferents. I tot això ho fa gràcies a la recerca mútua dels seus protagonistes, un home i una dona, dos autèntics desconeguts que es veuen immersos en un amor “irreal”, alguna cosa semblant a allò que Pessoa va anomenar la “nostàlgia del possible”, és a dir, aquesta tendència humana a enyorar alguna cosa que no ha passat; que no hem tingut mai i que, malgrat tot, desitgem intensament.

L’estil del relat és senzill, i la lectura es fa tan àgil i tan fresca com un bon refresc en una tarda de calor. És d’aquelles novel·les que sap greu que s’acabin, que et deixen amb un somriure als llavis i la ment relaxada. I encara que la història en si és previsible, des del principi sospitem què passarà, desitgem tant que la sospita es faci realitat que , si més no en aquest cas, la predicibilitat no és defecte sinó virtut.

 

Comentaris

  1. Gràcies per les ressenyes. Aquest em crida l’atenció. Si el trobo al Kindle, me l’enduré de vacances.

Deixa un comentari

XHTML: Pots utilitzar aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Agenda

juliol 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


jul.ag.set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjuny

Facebook

Instagram