Êmilie Frèche, Jo us salvaré a tots, ed. Bromera, 2018 (204 pàgines)

Èmile Frèche, autora francesa nascuda a  Neulilly-sur-Seine el 1976, és escriptora I guionista. Els seus llibres solen girar al voltant de temes relacionats amb la identitat, el racisme i els valors democràtics

Jo us salvaré a tots és la seva darrera novel·la i deixeu-me dir que és impactant. Perquè algú pot imaginar què passa pel cap  d’uns pares en descobrir que a seva filla d’encara no disset anys desapareguda fa uns mesos es troba a Síria integrada a l’Esta Islàmic? Heu pensat mai que du a una adolescent a renunciar a la seva cultura, la seva vida, els seus somnis i el seu futur  per convertir-se en una terrorista?

Narrada a tres veus, la de la mare, el pare i la de la pròpia Èlea, aquesta novel·la és com un cop a l’estómac; la seva lectura ens ajuda a prendre consciència del fenomen de la radicalització de joves i adolescents. I malgrat que està etiquetada com a literatura juvenil, segurament per l’edat de la seva protagonista, crec que és una lectura indispensable per a tots els públics.

Una de les grans aportacions de la novel·la és que ens parla  d’Estat Islàmic no només des del punt de vista religiós: és un conflicte polític amb totes les de la llei. En definitiva, aquest és un llibre sobre radicalització ideològica. Una radicalització que descobrim pàgina a pàgina a través de la pell de l’Èlea. Una radicalització exprés, que segresta la voluntat d’aquesta jove adolescent de setze anys sense sortir de casa. Una radicalització que destrossa la seva vida i la dels seus pares.

L’autora, que dedica el llibre al seu avi mort en atemptat terrorista el 1957 a Argel, profunditza en el fenomen de la radicalització com un exercici per arribar a entendre el mecanisme d’iniciació a l’islamisme radical. Per fer-ho, l’autora es val d’una  gran tasca de documentació. La conclusió és evident: tots aquests joves  parteixen d’un punt en comú, el desig de canviar les coses, d’estar fora de lloc en un món que no els agrada i la religió  com a única manera de salvar-se i de salvar les persones que estimen. En resum, la seva escapada és el rebuig a una realitat que els envolta. Per això, en acabar de llegir aquest magnífic text no podem evitar de preguntar-nos quina part de culpa té la societat en aquest problema.

Pensem-hi.