Entrevista a L’Illa dels Llibres: La Noia de la Biblioteca

 

Novembre 2014.

La Biblioteca de Catalunya era un projecte molt important  i un dels  somnis de la Mancomunitat. Quins canvis i novetats va portar la Biblioteca de Catalunya?
En primer lloc, va acomplir l’enorme tasca de recollir la nostra cultura escrita i de fer-ho en una institució pública. És a dir, ens va donar l’oportunitat de tenir accés a la literatura, la ciencia, la música , l’art de tot arreu, és clar. Però sobretot a les obres catalanes més importants de tots els temps.

La documentació haurà estat important per escriure la novel·la.-Què és el que més t’ha sobtat del que has pogut descobrir durant el procès d’escriptura de la novel·la?
El primer de tot, que m’encarava a una época en què la Biblioteca, físicament, no estaba ni al mateix lloc. I molts altres edificis que surten a la novel·la també formen part del passat. Com ha novel·lista t’has de documentar molt, però també has de saber imaginar una ciutat que ja no existeix.

Aquestes són algunes de les preguntes que em va formular en Jordi Millán en el seu programa L’Illa dels Llibres, tot parlant i analitzant La noia de la Biblioteca.

Per a mi, però, l’entrevista va ser especial. La música, que en Jordi va triar tant bé, i l’acolliment que sempre trobo en aquesta Illa màgica i plena de Literatura.

Us la deixo aquí. Que la gaudiu:

L’Illa dels Llibres: La noia de la Biblioteca

+

La Pintora del barret de Palla al Històries de la Sílvia Cantos

He tornat a visitar a la Sílvia al seu Històries. Sempre és un plaer i un honor parlar amb aquesta lectora clarivident, amb aquesta dona agradable. Puc dir, amb aquesta amiga?

Aquesta vegada, La pintora del barret de palla ha tancat la vuitena edició del programa de ràdio de la Sílvia Cantos. Espero que hagi estat una bona cloenda.

Aquí us deixo l’entrevista:

La pintora del barret de palla, Núria PradasHistòries

 

+

Entrevista a Veu d’Anoia. cat

Entrevista a Núria Pradas, escriptora de literatura infantil i juvenil

Escriure m’agrada molt, però sense llegir no podria viure”

Vaig néixer al Poble Nou de Barcelona, he viscut a Sant Feliu de Llobregat i des de fa deu anys visc a Sant Esteve Sesrovires i tinc tres fills. Mestra i filòloga de professió, des de fa vint anys escric literatura infantil i juvenil i també sóc autora dels llibres La noia de la Biblioteca i Somnis a mida. Guanyar el Premi Carlemany m’ha permès dedicar-me únicament a escriure. Estic treballant en una nova novel·la.

nuria-pradas-contra-veuanoiaÉs difícil viure de la literatura?
Molt. I més ho era quan vaig començar fent literatura infantil i juvenil en català. El que fa avançar és tenir un públic fidel que et va seguint. Més que buscar un best-seller, el que caldria és tenir algun long-seller, un llibre que es vagi venent durant molt de temps. Puc dir que visc de la literatura infantil i juvenil, un espai on hi tinc més de cinquanta obres publicades.

D’on sorgeix la idea d’escriure “La noia de la biblioteca”?
Quan vaig guanyar el Premi Carlemany l’any 2012 l’editorial em va demanar un llibre per a adults. Es complien cent anys de la fundació de la Biblioteca Nacional de Catalunya i em va semblar un tema prou interessant. Estic molt contenta del resultat del llibre.

I “Somnis a mida”?
És una obra encara més personal. Vaig descobrir que la botiga Santa Eulàlia del Pla de la Boqueria té més de cent setanta anys i sempre amb la mateixa família. Varen ser molts mesos de documentació i de barrejar personatges reals amb personatges imaginaris.

“Somnis a mida”, a més de publicar-se també en castellà, ha estat adquirida en deu països diferents.
Un primer pas va ser traduir-la al castellà. L’editorial la va vendre a editorials de Grècia, Alemanya, Polònia, Eslovènia, Suècia, Noruega… i els propers mesos, quan la publiquin, podré veure l’acceptació internacional. L’editorial està treballant per entrar al mercat anglosaxó a partir de la Fira de Frankfurt.

L’impuls més important li va donar guanyar el Premi Carlemany?
Sense cap dubte. Sota el mateix cel em va obrir moltes portes. És una obra a mig camí entre la literatura juvenil i la literatura adulta. L’editora de Columna -que sempre m’ha donat molt suport- em va posar al cap la idea d’escriure per a adults. No hi havia pensat mai perquè la literatura juvenil era el meu àmbit natural. Ara els alterno tots dos.

Deixar un camp tan estable com la docència, va ser un pas molt difícil?
Em va costar tres anys decidir-me. Feia anys que escrivia i els meus fills ja eren més grans i el fet de tenir un marit amb feina estable, em va ajudar a donar el pas. Professionalitzar-te et permet dedicar tot el temps a la literatura, documentar-te i fer promoció dels llibres.

Té lectors que han començat amb les seves obres infantils i ara li llegeixen les obres per a adults?
M’han escrit lectors de La noia de la biblioteca o de Somnis a mida que em diuen que ja em llegien de molt joves. Quan fa vint anys que escrius, és fàcil que et passi això.

Com s’escriu a Sant Esteve Sesrovires, entre vinyes i al peu de Montserrat?  
Molt i molt bé i molt tranquil·la. La meva peripècia vital m’ha anat allunyant del brogit de viure a Barcelona. Del Poble Nou a Barcelona m’hi va portar la feina, ja que era mestra a Sant Feliu i tenia dos fills petits. Després de divorciar-me vaig conèixer al meu actual marit que treballa a Sant Esteve i això m’ha portat a aquest municipi a cavall del Baix Llobregat, el Penedès i l’Anoia…i és on ha nascut la meva filla petita.

La nova novel·la que escriu també és de caire històric?
Està ambientada en la Segona Guerra Mundial amb personatges històrics i altres que podrien haver existit. La novel·la històrica és un àmbit on em sento molt còmoda.

Continua escrivint literatura juvenil?
A finals de l’any passat va sortir La filla de l’argenter que parla dels jueus a Barcelona. En tinc una altra que sortirà editada per Edebé, que he escrit directament en castellà, que és una història molt sentimental.

Vostè escriu en català i tradueix al castellà les seves obres. Varien mot les dues versions?
Hi ha construccions de frases que varien una mica o que directament no funcionen, però procuro ser fidel al text original.

Llegir o escriure?
Llegir. Escriure m’agrada però sense llegir no podria viure.

Jaume Singla

+

Diari Al Dia

Núria Pradas retrata la casa de modes Santa Eulàlia en la novel·la ‘Somnis a mida’

 

 

 

+

FEM GIRONA

Somnis a mida va visitar la Ràdio gironina el 25 de maig de 2016. Gràcies a Eduard Cid, vaig poder explicar als gironins la història de la novel·la. el que m’ha aportat com a escriptora i, és clar, no vaig perdre l’ocasió de recomanar fervorosament la seva lectura.

Gràcies Eduard!

Gràcies Girona.

Fem Girona

“Somnis a mida”, la darrera novel·la de Núria Pradas

+

Agenda

desembre 2017

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1

Presentació de So...

2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.oct.nov.

Facebook

Instagram