El Diàleg

DiàlegUs heu preguntat mai per què és tan important saber fer bons diàlegs en les nostres novel·les? Segur que sí. I si ho heu fet, deveu haver arribat a la conclusió que el diàleg és pur dinamisme dins de la narració, i, a més, és  una de les formes narratives més creïbles per als lectors; o dit d’una altra manera, la que els  arriba més directament. I és que amb els diàlegs els donem l’oportunitat  d’escoltar directament els personatges. I, és clar, escoltant, escoltant, el lector acaba coneixent -los i sabent-ne  moltes més coses que  d’altra manera, usant altres tècniques narratives, l’autor no li podria fer avinents.

Ara, com tot en aquesta vida , també el diàleg narratiu pot perdre les seves bones qualitats si està mal usat, o mal confegit. Aleshores, el dinamisme pot esbravar-se i el lector es pot perdre en un intercanvi gens clar de parlaments que segurament només aportaran confusió.

Si consulteu un bon manual de tècniques literàries  de ben  segur que trobareu una sèrie de condicions ineludibles per aconseguir fer bons diàlegs. Jo no n’he llegit gaires de manuals, ho confesso. Sempre em refio de la meva intuïció i, també, dels errors comesos. Malgrat tot, i per a aquells que comenceu, us  diré què tinc en compte quan escric diàlegs:

+

Com crear bons personatges

La veritat és que res em resulta més agradable que quan em diuen que els meus personatges són bons, inoblidables, ben dibuixats. No trobeu que un dels records més potents que ens queda de les bones novel·les són els seus personatges? Sovint viuen amb nosaltres més enllà dela pròpia trama. Recordem el personatge per damunt de les vicissituds que viu.

+

Incubar la novel·la

images-1Parlàvem en un post anterior de com treballar la documentació en la novel·la de caire històric. Avui, ens aturarem en el moment de començar a escriure. El meu consell a tots aquells que esteu decidits a començar a escriure una novel·la, sigui del gènere que sigui, és que us doneu un temps per incubar-la. Penseu. Passegeu. Torneu a pensar. Aneu a fer la migdiada i continueu pensant. No passejo tant com quan em trobo en el moment crucial de començar a escriure!

+

Cinc llibres per llegir aquest estiu

El llibre dels BaltimoreTenint en compte que no tothom ha abandonat  encara la ciutat, el poble o el seu lloc de residència habitual amb la maleta carregada de llibres; i que , potser, els que ja l’han abandonat s’han deixat els llibres a casa, crec que encara sóc a temps de parlar sobre lectures d’estiu. Això sí, fent unes petites salvetats abans d’entrar en matèria.

En primer lloc, no crec que el terme “lectura d’estiu” sigui equiparable a “cançó d’estiu”. És a dir, que quan parlo de lectures d’estiu, al contrari del que passa amb les encomanadisses cançons estiuenques, no faig referència a llibres escrits de juny a setembre, o per ser llegits única i exclusivament quan la calor apreta i es fa insuportable. També cal precisar que si les recomanacions són bones , aquests llibres d’estiu es convertiran en lectures de tardor, d’hivern i de primavera que és del que es tracta.

També vull deixar clar que, per primera vegada , i no vull agafar-ho com a costum, us parlaré de llibres que encara no he llegit perquè també seran  les meves lectures d’estiu. M’he basat en blogs, llistes i el boca a orella, per oferir-vos el que em sembla que pot ser una d’entre les moltes opcions de lectures estiuenques. Més que res , perquè no us quedeu en blanc quan entreu en  alguna  llibreria fresqueta amb les taules ben plenes de llibres que esperen el seu torn per trobar llegidor.

Som-hi , doncs:

Un abril prodigiós

 

  1. Joël Dicker, EL LLIBRE DELS BALTIMORE, La Campana, 206: Me’l llegiré no solament perquè el seu autor és jove i ben plantat, ni tampoc perquè declari que ell escriu el que li agradaria llegir (gran tòpic i poc creïble), sinó perquè em va encantar La veritat sobre el cas Harry Quebert- Va ser un llibre que em va mantenir enganxadíssima fins al final. Ho aconseguirà els dels Baltimore?
  2. Elisabeth Von Arnim, UN ABRIL PRODIGIÓS, Viena , 2016: “Una tarda grisa i humida de febrer, com totes les de lhivern londinenc, la senyora Wilkins, que fullejava The Times, es va trobar un anunci discret: Es lloga un castell italia moblat, nomes durant el mes dabril. Ideal per als que aprecien les glicines i el sol. Qui podria resistir-shi, a una cosa aixi?” M’encanta el tema i no em digueu que no fa estiu. O potser primavera?
  3. Empar Moliner, TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR, ed. Proa, 2016: Sí, se n’ha parlat molt i tal. Però, què voleu?, jo encara no l’he llegit i la Moliner m’encanta.
  4. La maledicció dels PalmisanoRafel Nadal, LA MALEDICCIÓ DELS PALMISANO, Columna, 2016: Aquest serà el primer que llegiré perquè ja fa massa temps que el vull llegir i està esperant torn pacientment. A la bossa de platja!

5. Care Santos,MENTIDA, Edebé, 2016: Cap estiu sense un llibre juvenil; cap estiu sense un llibre de la Care. Amb Mentida mato dos ocells amb un sol tret.

Mentida

 

Dons, apa, a llegir!!!!

Tot això ho faig...

+

Novel·la amb història. La documentació.

 

 

Novela històrica

 

Sempre em resulta difícil posar etiquetes al que escric. Tant és així, que quan l´any 2013 em van convidar a participar en una taula rodona del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil en Català on es debatia , precisament, la fidelitat de la novel.la als seus referents històrics, em vaig quedar sorpresa. Jo? Novel·la històrica? Voleu dir…?

+

Agenda

octubre 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.

Facebook

Instagram