5 HOMES NAS DE NASSOS

Què és un home nas?

Els aromes que han marcat moments essencials de la nostra vida tenen alguna cosa a veure amb els perfums. Són, de fet, fragàncies que impregnen la nostra història.

En la seva elaboració hi juguen un paper fonamental els homes i les dones nas,  és a dir, aquells professionals que com a veritables alquimistes s’ocupen de barrejar olors i transformar el resultat final en un perfum.

El /la Nas és sempre una persona molt entrenada en l’aspecte olfactiu que coneix molt bé  els més de 5000 components disponibles a l’hora de crear un perfum i que té molta informació sobre tendències i hàbits d’ús.

En aquest post us vull presentar el dream team  dels homes nas contemporanis que han creat alguns  dels millors perfums del món. Alguns d’ells tenen en comú que procedeixen de Grasse, la ciutat dels perfums que ja coneixeu.

 

Jean-Claude Ellena: Nascut en una família de perfumistes de Grasse, va aprendre l’ofici als 17 anys.  Li agrada dir que “el perfum és una qüestió d’olors, és una poesia de memòria i, sobretot, una creació de la ment”. És el creador, entre d’altres, d’Angeliques sus la Pluie (Frederic Malle).

 

Michel Roudnitska: Nacut el 1948, es va passar la infantesa al laboratori dels seus pares. Li agrada definir la perfumeria com “una art física”. Entre les seves creacions destaca Noir Epices (Frederic Malle).

 

Edouard Fléchier: Nascut a Grasse el 1949. A mitjans dels anys 80, va esdevenir el perfumista estrella de Roure. És el creador de Poisson de Christian Dior.

 

Rosendo Mateu: Nascut a Arenys de Mar , es va formar a la casa Puig com a aprenent. És el creador de 212Men de carolina Herrera.

 

Ramon Monegal: És un dels homes nas més prodigiosos del nostre país. Va donar les primeres passes com a perfumista a l’empresa dels seus pares, Myrurgia, on va crear Alada, un gran èxit dels 80.

 

+

I seguim parlant de perfums…

 

PERFUMS I CURIOSITATS

 

En el post d’avui, parlaré d’alguns perfums ben curiosos, per algun o altre motiu,  amb els quals he anat topant al llarg del procés de documentació i redacció de L’Aroma del temps. Sort que m’ho apunto tot!!!

 

Perfum amb essència xinesa 

 Opium de Yves Saint Laurent va ser creat l’any 1975 quan el creador acabava de tornar d’un viatge a la Xina. Malgrat el nom una mica atrevit per a una clientela molt conservadora, el perfum amb reminiscències xineses de seguida va ser tot un èxit.

 

El perfum més car del món

Imperial Majesty , edició de la fragància del dissenyador anglès Clive Christian NºI for Women. Té un preu de 136.000€ i només es ven en uns grans magatzems de Nova York. Va ser creat el 1872 a petició de la reina Victòria d’Anglaterra i va ser el perfum triat pels passatgers de primera clase del Titànic que el consideraven una joia. Cal pensar que les dames el duien penjat a l’escot. El seu procés d’elaboració dura més d’un any  i es necessiten uns 200 ingredients . També és el més car del món , l’envàs de bacarat de 500 mililitres que el conté i que inclou un diamant blanc al coll i el tap del qual reprodueix la corona de la reina Victòria.

 

L’únic perfum d’orquídies

És Tentatrice (de Shisheido). Només es ven al Japó perquè l’olor de l’orquídia és poc penetrant per al gust occidental.

 

El més llegendari

 

Sens dubte és Chanel nº5.   Però…. la llegenda de Chanel bé es mereix un post a banda, oi?

 

 

 

 

+

Abans de començar a llegir

Què cal saber sobre els perfums?

 

A banda de les curiositats històriques, algunes de les quals vaig incloure en el darrer post, hi ha una sèrie de dades  que cal tenir presents quan parlem de perfums i que, sens dubte, ens seran de molta utilitat abans de començar la lectura de L’Aroma del Temps.

Us les resumeixo:

Mètodes de fabricació:

Un perfum es pot obtenir a través de la destil·lació, l’extracció o enfleurage o la maceració.

 

Què conté un perfum?

El perfum és una barreja d’ingredients vegetals, animals i sintètics aromàtics que es mesclen amb un dissolvent (gairebé sempre alcohol) i un fixador (bàlsams, ambre gris…)

La Química del perfum

A l’època en què es desenvolupa la novel·la, es començava a experimentar amb certs elements químics , com els adhelids, alhora d’elaborar perfums. És el que va fer l’Ernest Beaux amb el famosíssim Chanel nº5. Avui en dia, molts dels olis essencials que constitueixen la base d’un perfum es produeixen de forma artificial al laboratori. Això no vol dir que hagin desaparegut les flors i les plantes de les fórmules magistrals de l’alta perfumeria. Però si només s’utilitzessin productes naturals, el cost d’un perfum seria inassolible. Pensem que cal entre 2 i 4 tones de gessamins o de roses per obtenir un quilo d’absolut d’aquestes flors.

 Colònia o perfum?

Quina és la diferencia? Per què els preus són, també diferents? Cal pensar que tot depèn de la quantitat d’essència que contingui una fragància. Una colònia pot contenir entre un 2% i un 4% d’essència. L’aigua de colònia, entre un 5% i un 12%. L’aigua de perfum, entre un 13% i un 20% i el perfum entre un 21% i un 25%.

 

+

Com es va gestar L’Aroma del Temps II

 

Una visita a Grasse (II)

 

Les extraordinàries olors de Grasse, sobretot la de la rosa centifòlia i la del gessamí, però també la de la tarongina salvatge, la murta i la de la mimosa, van fer possible que Grasse es convertís en la capital mundial del perfum.

Fou el gessamí el que va concentrar una mà d’obra més gran a Grasse. L’extracció del seu perfum és una feina molt delicada: cal recollir les seves flors a l’alba, que és quan el seu perfum és més intens, i un cop recollides , se les ha de tractar immediatament per maceració.

Tot això, i molt més, vaig poder aprendre-ho a la visita que vaig fer a la fàbrica Fragonard de Grasse. Perfums Fragonard va veure la llum l’any 1926 gràcies a la iniciativa d’Eugène Fuchs que com a homenatge a la vila que l’acollia,  a ell i el seu nou negoci, li posà el nom del fill il·lustre de Grasse, el gran pintor Jean-Honoré Fragonard.

Va ser Jean-François Costa qui va emprendre la modernització de Perfums Fragonard i qui va fer possible el naixement del Museu dels Perfums de Grasse, que acull entre d’altes peces històriques el necesser de mà de Maria Antonieta, que pesa uns 40 quilos.

A Fragonard , vaig ser testimoni del procés d’elaboració de perfums i sabons; vaig poder veure de ben a prop un orgue de perfums i, evidentment, vaig visitar la seva boutique on s’ofereixen tota mena de productes perfumadíssims. Quina temptació!

La visita al Museu dels perfums i a algunes de les botigues artesanes de perfumeria que proliferen a Grasse, així com el passeig per alguns pobles dels voltants plens d’encant, seguint carreteretes  envoltades del color lila de la lavanda, va cloure un viatge meravellós  i va donar peu a l’inici d’una novel·la.

Encara que no tingueu intenció d’escriure’n cap,  el viatge a Grasse us el recomano de tot cor!

+

Com es va gestar L’Aroma del Temps

 

El proper 15 de febrer veurà la llum la meva nova novel·la: L’Aroma del temps (Rosa dels vents).

És una novel·la que recrea el món suggeridor dels perfums i que s’entreté en el naixement d’un dels més emblemàtics de la història: Chanel nº5.

He pensat que abans de donar-li la benvinguda, fóra bo que us anés explicant des d’aquest bloc algunes intimitats de la novel·la. Per anar fent boca. I, per descomptat, també m’agradaria poder compartir amb tots vosaltres, futurs lectors, algunes de les coses que he aprés en aquet viatge per l’aroma del temps.

Comencem!

Una visita a Grasse (I)

Quan vaig decidir escriure una novel·la sobre perfums, en aquell moment decisiu de la creació literària en què encara no hi ha personatges, ni títols, ni gairebé res més que una idea, vaig tenir clara una cosa: havia d’anar a Grasse.

Ara, sé que no hauria pogut escriure aquesta novel·la sense haver fet aquell viatge.  

Grasse, en plena Provença francesa, a 12 Kms. de Cannes i a mitja hora dels Alps del Sud, és una ciutat singular, i ho és no solament per haver-se guanyat merescudament el títol de “la ciutat dels perfums”, sinó perquè , entre altres coses va veure néixer el gran pintor Fragonard i hi va morir Edith Piaf.

Grasse s’asseu sobre turons. Les seves places i placetes estan plenes d’encant. A La Place aux Aires (on hi viu un dels personatges del llibre)  s’hi celebrava l’antic mercat medieval i als seus porxos es tenyien les pells amb què es confeccionarien els famosos guants de Grasse.

Perquè abans, molt abans de ser la ciutat dels perfums, Grasse va ser una ciutat famosa pels seus cuirs de gran qualitat. L’únic negatiu de les pells de Grasse i dels guants que s’exportaven a Gènova o a Pisa i que es venien a la noblesa, era que feien massa pudor. Això va ser així fins que un assaonador, un tal Galimard , va tenir la genial idea de perfumar els guants de cuir i en va oferir un parell a Caterina de Medici. Caterina , filla de Llorenç II de Medici, que havia anat a França per convertir-se en l’esposa del futur rei Enric II, era una amant dels perfums i en el seguici que l’acompanyà a França hi viatjava Renée le Florentin, perfumista i expert en verins. Evidentment, els guants perfumats  per Galimard li van encantar i Caterina va començar a imposar el seu ús per tota la cort.

Però deixem la història i tornem a la Place aux Aires perquè va ser allà on vaig descobrir un petit local que em va enamorar tant que es va guanyar un lloc a la novel·la que encara havia de començar a escriure. És aquest: la petita confiteria de l’Anne Huard.

+

Agenda

juliol 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


jul.ag.set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjuny

Facebook

Instagram