Com es va gestar L’Aroma del Temps II

 

Una visita a Grasse (II)

 

Les extraordinàries olors de Grasse, sobretot la de la rosa centifòlia i la del gessamí, però també la de la tarongina salvatge, la murta i la de la mimosa, van fer possible que Grasse es convertís en la capital mundial del perfum.

Fou el gessamí el que va concentrar una mà d’obra més gran a Grasse. L’extracció del seu perfum és una feina molt delicada: cal recollir les seves flors a l’alba, que és quan el seu perfum és més intens, i un cop recollides , se les ha de tractar immediatament per maceració.

Tot això, i molt més, vaig poder aprendre-ho a la visita que vaig fer a la fàbrica Fragonard de Grasse. Perfums Fragonard va veure la llum l’any 1926 gràcies a la iniciativa d’Eugène Fuchs que com a homenatge a la vila que l’acollia,  a ell i el seu nou negoci, li posà el nom del fill il·lustre de Grasse, el gran pintor Jean-Honoré Fragonard.

Va ser Jean-François Costa qui va emprendre la modernització de Perfums Fragonard i qui va fer possible el naixement del Museu dels Perfums de Grasse, que acull entre d’altes peces històriques el necesser de mà de Maria Antonieta, que pesa uns 40 quilos.

A Fragonard , vaig ser testimoni del procés d’elaboració de perfums i sabons; vaig poder veure de ben a prop un orgue de perfums i, evidentment, vaig visitar la seva boutique on s’ofereixen tota mena de productes perfumadíssims. Quina temptació!

La visita al Museu dels perfums i a algunes de les botigues artesanes de perfumeria que proliferen a Grasse, així com el passeig per alguns pobles dels voltants plens d’encant, seguint carreteretes  envoltades del color lila de la lavanda, va cloure un viatge meravellós  i va donar peu a l’inici d’una novel·la.

Encara que no tingueu intenció d’escriure’n cap,  el viatge a Grasse us el recomano de tot cor!

+

Com es va gestar L’Aroma del Temps

 

El proper 15 de febrer veurà la llum la meva nova novel·la: L’Aroma del temps (Rosa dels vents).

És una novel·la que recrea el món suggeridor dels perfums i que s’entreté en el naixement d’un dels més emblemàtics de la història: Chanel nº5.

He pensat que abans de donar-li la benvinguda, fóra bo que us anés explicant des d’aquest bloc algunes intimitats de la novel·la. Per anar fent boca. I, per descomptat, també m’agradaria poder compartir amb tots vosaltres, futurs lectors, algunes de les coses que he aprés en aquet viatge per l’aroma del temps.

Comencem!

Una visita a Grasse (I)

Quan vaig decidir escriure una novel·la sobre perfums, en aquell moment decisiu de la creació literària en què encara no hi ha personatges, ni títols, ni gairebé res més que una idea, vaig tenir clara una cosa: havia d’anar a Grasse.

Ara, sé que no hauria pogut escriure aquesta novel·la sense haver fet aquell viatge.  

Grasse, en plena Provença francesa, a 12 Kms. de Cannes i a mitja hora dels Alps del Sud, és una ciutat singular, i ho és no solament per haver-se guanyat merescudament el títol de “la ciutat dels perfums”, sinó perquè , entre altres coses va veure néixer el gran pintor Fragonard i hi va morir Edith Piaf.

Grasse s’asseu sobre turons. Les seves places i placetes estan plenes d’encant. A La Place aux Aires (on hi viu un dels personatges del llibre)  s’hi celebrava l’antic mercat medieval i als seus porxos es tenyien les pells amb què es confeccionarien els famosos guants de Grasse.

Perquè abans, molt abans de ser la ciutat dels perfums, Grasse va ser una ciutat famosa pels seus cuirs de gran qualitat. L’únic negatiu de les pells de Grasse i dels guants que s’exportaven a Gènova o a Pisa i que es venien a la noblesa, era que feien massa pudor. Això va ser així fins que un assaonador, un tal Galimard , va tenir la genial idea de perfumar els guants de cuir i en va oferir un parell a Caterina de Medici. Caterina , filla de Llorenç II de Medici, que havia anat a França per convertir-se en l’esposa del futur rei Enric II, era una amant dels perfums i en el seguici que l’acompanyà a França hi viatjava Renée le Florentin, perfumista i expert en verins. Evidentment, els guants perfumats  per Galimard li van encantar i Caterina va començar a imposar el seu ús per tota la cort.

Però deixem la història i tornem a la Place aux Aires perquè va ser allà on vaig descobrir un petit local que em va enamorar tant que es va guanyar un lloc a la novel·la que encara havia de començar a escriure. És aquest: la petita confiteria de l’Anne Huard.

+

Agenda

gener 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


gen.febr.marçabr.maigjunyjul.ag.set.oct.nov.des.

Facebook

Instagram