T’HO DONARÉ TOT

El passat 12 de juliol, vaig tenir el plaer de presentar la nova novel·la de la Sílvia Tarragó, T’ho donaré tot. L’acte va tenir lloc a la biblioteca Ituro de Cabrera de Mar, plena de gom a gom per acollir la novetat de la seva veïna.

Vaig passar una estona molt agradable i crec que la Sílvia es va sentir força acollida. Des d’aquí, li torno a donar les gràcies per haver confiat amb mi i haver-me triat com a “madrina” del nou nat.

Us deixo el parlament que vaig fer i algunes fotografies de l’acte.

Que volis molt alt, Sílvia!!!

 

“Els novel·listes som aquelles persones que dediquem el nostre temps, el nostre esforç i les nostres habilitats a explicar històries que ens motiven i que creiem que poden motivar els lectors.

És així de senzill i així de complicat.

Això és el que explico als nois i noies que visito a les escoles i instituts. Aquest és, em sembla, el punt de partida.

És clar que escriure és molt més que això. I llegint T’ho donaré tot de la Sílvia Tarragó  he pogut reflexionar sobre el fet d’escriure i de llegir; de donar i de rebre.

Escriure és, a vegades, i el cas de la Sílvia n´és un bon exemple, una invitació a un viatge. Un viatge per la memòria, pels sentiments, pels records de què estem fets, tan propers, tan llunyans.

A Temps de llum ja vaig experimentar aquesta sensació de viatjar a un passat comú al de molts altres lectors. En aquesta novel·la, la Sílvia ens permetia repassar mig segle d’història de la nostra Barcelona en un escenari que redescobríem amb un somriure enyoradís: l’Avinguda de la Llum.

Sincerament, jo recordava poca cosa d’aquestes galeries, possiblement perquè quan vaig ser conscient de la seva existència ja no estaven en el seu millor moment. Per això em va encantar redescobrir-les i vaig viatjar de la mà de la Sílvia als seus temps d’esplendor; un temps ple de llum. Vaig conèixer pastissers i acomodadors de cinema. Comerciants de tota mena que veien passar la vida en aquell cau subterrani i, alhora, lluminós.

I me’n vaig enamorar. De la novel·la. I, també, de les galeries que no havia conegut, o que havia conegut massa tard. I em vaig emocionar perquè cada pàgina de Temps de Llum em despertava records d’una Barcelona perduda que jo recorria de la mà dels meus pares, amb passes petites , i  sabates negres de xarol i  mitjons curts i blancs, de fil.

Em va enamorar Temps de Llum.

I ara, la Sílvia  va i hi torna. Torna a escriure una novel·la que apunta  directament als nostres cors i que ens desperta imatges que crèiem perdudes, oblidades. El Tibidabo! Mare meva, Sílvia! Això encara és més fort. Perquè si de l’Avinguda de la Llum el record era difús, pel Tibidabo han quedat perdudes les petjades de la Núria filla, les de de la joveneta que feia les seves primeres escapades amb els amics; les de la novieta; la promesa, l’esposa, la mare i… ho he de confessar, les de l’àvia!!!

            El Tibidabo! Tant de temps, tants records. Tota una vida  presidida per la presència de la nostra muntanya (i ara et copiaré descaradament) , “d’aquell indret màgic que havia crescut amb …mi”.

M’he submergit en la teva novel·la, Sílvia, amb l’anhel de conèixer més de la història d’aquest lloc tan conegut i tan desconegut alhora. Han anat passant les pàgines, els anys, les dècades i he anat veient encuriosida com el Tibidabo passava de ser la il·lusió d’uns quants emprenedors, un projecte, a una realitat propera a la que avui coneixem.

I Barcelona , la nostra Barcelona, anava canviant als seus peus. Barcelona, sempre en la teva narrativa. No saps com t’ho agraeixo.

Però el que tu has escrit , el que ens has regalat, és una novel·la. A les seves pàgines no solament hi té cabuda la grandiositat i la màgia del Tibidabo, sinó que has pintat tota una sèrie de personatges que tenen en comú la seva proximitat i relació, per causes diverses , amb la muntanya, però, alhora, viuen vides i experiències tan diferents, com diferents són els seus orígens i els seus destins.

I com a  mostra d’això que acabo d’assenyalar només cal pensar en aquestes dues germanes bessones l’Àngela i l’Aurora, tan diferents en les seves maneres de ser i d’enfocar les seves vides, però tan unides en la seva proximitat a la muntanya.

No aixafaré la novel·la al públic que generosament ens ha vingut a escoltar. Això seria, realment, de molt mala educació. Per tant, no incidiré en l’argument de T’ho donaré tot.

Això sí, deixeu-me que us faci un prec: llegiu aquesta novel·la. Llegiu-la els que, com jo, hi teniu dipositats i desats molts records,  al Tibidabo. Llegiu-la els més joves, els que no hi heu anat mai o ho heu fet, encara, poques vegades. Llegiu-la els qui no acostumeu a llegir.

Llegiu-la. Perquè si no ho feu, us perdreu una bona novel·la.

Gràcies Sílvia per donar-nosho tot!”.

+

Darreres activitats

S’acaba el curs escolar i , també s’acaben també algunes de les activitas a què ens dediquem els escriptors: xerrades escolars, presentacions de llibres…

És temps de tancar la paradeta i de refugiar-nos a casa per escriure abans de fer, si podem, alguna sortida reparadora.

Els mesos de maig i juny, en el meu cas, han estat plens de presentacions de la meva darrera novel·la, La pintora del barret de palla. Diverses llibreries han acollit  aquests actes a Barcelona: la Jaimes,  la CasaUsher, l’Alibri… També hi ha hagut presentació de gala a la biblioteca de Sant esteve Sesrovires.

Cada presentació ha comptat amb algun ingredient que l’ha fet especial. A la llibreria Jaimes vam poder gaudir de la presència i les paraules de l’Agustí Alcoberro, director de la col·lecció El fil de la història de l’editorial Efadós que ha acollit la meva novel·la. Els meus companys del grup de teatre L’Ull de Bou, també van ser-hi presents per llegir-ne fragments.

A la Casa Usher, la gran actriu Cristina Dilla va posar veu  i sentiment a alguns fragments de la narració.

A l’Alibri, la Gisela Navarro va mostrar-nos una il·lustració animada sobre un altre fragment del llibre.

A tots agraeixo que hagin estat al meu costat en aquests actes. I, molt especialment, dono les gràcies a l’editora Elisabeth Nogareda per haver estat present en cada un d’ells.

Aquí teniu unes quantes imatges de tot plegat.

I ara, a escriure!!!

 

+

Presentació a Figueres

El passat dia  12 de novembre, la Llibreria Edison va acollir la presentació de Somnis a Mida a Figueres.

La llibreria, regentada per l’Eloi, és un local jove, cèntric i ple d’encant qu us recomano, amb una sala adient per a celebrar-hi aquest tipus d’actes. Un lloc on em vaig trobar ben acollida i acompanyada, i on vaig poder conversar amb l’Eloi i els assistents de la novel·la.

Un cop més, gràcies a tots els llibreters que ens cediu casa vostra per donar a conèixer la nostra obra.

Fins a la propera , Eloi. Fins a la propera, Figueres!Edison de Figueres

+

Presentació de Somnis a mida a la LLibreria Parcir de Manresa

El passat 17 d’octubre, vaig tenir el plaer de presentar Somnis a mida a Manresa. Els amics de la Llibreria Parcir em van cedir el seu espai per poder comentar amb aquells que van assistir a l’acte,  la història i les anècdotes de la meva darrera novel·la. Vam xerrar del llibre, de moda, de Santa Eulàlia i de com els Somnis van fent camí de mica en mica.

Les fotografies de la meva estimada Cristina Morera van donar lloc a la lectura d’alguns fragments; vaja, per anar fent boca!

A mi, si us he de ser sincers, l’estona em va passar volant. Espero que als assistents també. Llibreria Parcir. Manresa.

Gràcies amics i fins a la propera!!!Llibreria Parcir. Manresa.

 

+

Agenda

juliol 2017

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


31


jul.ag.set.oct.nov.des.gen.febr.marçabr.maigjuny

Facebook

Instagram