Jordicine (Paranoia 68): ressenya

“El perfum ha tingut una funció religiosa. I ha estat utilitzat, també, com a arma de seducció de tots els temps. Està íntimament relacionat amb la vida emocional”. Ho diu Núria Pradas (Barcelona, 1954) a “L’aroma del temps”. És tota una declaració d’intencions. Les 412 pàgines del seu llibre, publicat per Penguin Random House, fan olor de gessamí, d’espígol, de bergamota, de mandarina, de pebre rosa i d’un munt de coses més.

 

Així comença la ressenya d’en Jordi Sany al seu bloc que, a més, és la que fa mil. Contenta d’aquest milenari i mooool contenta amb les teves paraules Jordi.

http://jordicine.blogspot.com.es/2018/03/laroma-del-temps-nuria-pradas.html?m=1

+

Entrevista al bloc La petita llibreria

La ressenya preciosa que van fer de L’Aroma del temps a La petita llibreria, va anar acompanyada d’una entrevista no menys estimulant en la que vam parlar una mica de la novel·la i del fet d’escriure:

Com ha estat el procés de documentació d’aquesta novel·la? Llarg. Però l’he gaudit moltíssim. Va començar amb un viatge a Grasse, a la Provença. Un descobriment de la ciutat dels perfums molt inspirador.  

La podeu llegir sencera clicant a:

 

http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2018/03/entrevista-nuria-pradas.html

+

Ressenya al bloc La petita llibreria

I quina ressenya, amics meus!!! Contentíssima i molt orgullosa de llegir coses com aquestes:

“L’Aroma del temps és una carícia a l’ànima, una classe magistral d’història compensada amb un cant a la vida i a l’esperança. És una oda a la recerca de la llum en els moments més obscurs de la vida.”

I com sé que tindreu moltes ganes de llegir tot el que es diu de la meva darrera novel·la a la ressnya de La Petita Llibreria, us deixo el link:

http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2018/03/laroma-del-temps.html

 

+

La pintora del barret de palla. Ressenya.

Apareguda a goodreads i escrita per l’escriptor Josep Capsir, m’arriba aquesta ressenya de la meva novel·la La Pintora del barret de palla que m’omple de satisfacció. Moltes gràcies, Josep!!!

 

La pintora del barret de palla, Núria Pradas“Als que ens agrada la novel•la històrica, posar-nos en situació a la França de la Revolució és un caramel a la boca gens despreciable. La excel•lent ambientació de la època i la visió dels fets a través dels ulls d’un personatge neutral, la pintora Élisabeth Vigée Le Brun, fan que els que llegim aquesta crua història ens traslladem com un ciutadà d’aquell temps als carrers convulsos de París.
La narrativa és exquisida, a més, tenint en compte que es narra en present, un temps verbal gens habitual en la novel.la històrica; explicada amb la pròpia veu de la protagonista, qui es sent una víctima més d’un moviment social que canviaria la vida de tot un país i, de retruc, de mitja Europa.
La trama ens mostra el patir d’una dona, que es veu abocada a deixar enrere tot el seu món. El seu delicte, ser la retratista de Palau. “

+

Sota el mateix cel, per Sílvia Cantos

Sota el mateix cel va ser una novel·la important en la meva carrera. Premi Carlemany 2012, va obrir-me les portes de la literatura per a adults.

Va ser , també, la primera novel·la que em va ressenyar la Sílvia Cantos, i va iniciar una relació que ha perdurat i s’ha anat fent ferma amb el temps. Han vingut noves novel·les i noves ressenyes, i he visitat la Sílvia varies vegades al seu programa de ràdio Històries.

Em va emocionar (la Sílvia ho fa sempre), quan en la seva ressenya deia coses com aquestes:

La novel·la de la que us parlo avui m’ha captivat, m’ha enamorat i s’ha fet un raconet allà on s’emmagatzemen els millors records, probablement, el seu títol es dibuixarà quan algú em demani una recomanació o em pregunti algun dels llibres que més m’ha agradat. «Sota el mateix cel» és una història de sensacions i emocions contradictòries, que explica el despertar a l’amor adolescent, un fet, ja de per sí ple d’interrogants, produït, a més, en un moment terrible i amb qui, tot apunta, és la persona equivocada.

Us deixo la ressenya sencera . Que en gaudiu!:

Sota el mateix cel

+

Sílvia Cantos recomana…

Sóc una assídua del bloc de la Sílvia Cantos. M’encanta com llegeix els llibres, com els explica, com els viu i sent. M’encanta quan fa una ressenya d’un dels meus llibres, és clar. Ho considero un honor i un plaer. I m’encanta, és clar, quan em convida al seu programa de ràdio, Històries.

Avui, reprodueixo la ressenya que va fer de Somnis a Mida que la Sílvia encapçala amb aqestes paraules estretes de la novel·la:

El que realment la punyia era ser tan clarament conscient que

havia estat relegada a l’oblit per algú a qui ella mai no oblidaria.     

 

Us podeu creure que quan les comenta la Sílvia em sonen millor?

Gaudiu d’aquesta magnífica ressenya a  Us recomano…

 

Us recomano…

+

Obriu un Llibre

El bloc Obriu un llibre va publicar el dia 22 de gener de 2017 la ressenya de Somnis a mida.

 

M’alegra enormement que , a la ressenya, es faci esment de la feina de documentació que ha implicat l’escriptura de la novel·la. És una feina importantíssima que a vegades passa desapercebuda. No és aquest el cas.

Moltes gràcies.

Aquí teniu la ressenya:

http://blogscat.com/obrirunllibre/2017/01/22/somnis-a-mida/

+

Voltar i Voltar per la moda i la literatura

El bloc de la Imma Barba, Voltar i Voltar, ha dedicat un post a fer la ressenya de Somnis a mida. Núria Pradas Sant Jordi 20106

Entre d’altres coses, hi podem llegir:

“Uns personatges ben perfilats amb una gran càrrega emocional que lluiten, cadascú a la seva manera, per aconseguir els seus somnis. Amb el teló de fons de la història. El que hi havia al carrer: la lluita de classes, una burgesia enriquida als anys 20, uns anys 30 inestables i finalment l’esclat de la guerra. Durant la guerra civil, el propietari va restar amagat, i als tallers de la botiga només s’hi cosien uniformes per als oficials de la República.”

Us deixo l’enllaç perquè no us en perdeu ni una paraula:

– Voltar per la Literatura – SOMNIS A MIDA de Núria Pradas (🐌🐌🐌) 2017.11.19 (temp. 17/18 – llibre nº 009)

+

Somnis a mida: Una paranoia???

 

Jordi Sanuy ha fet un foradet en el seu bloc PARANOIA 68, per ressenyar Somnis a mida. Li estic molt agraïda; sobretot quan diu coses així de boniques:

“Somnis a mida”, de Núria Pradas (Barcelona, 1954), és una novel·la plena de fils, agulles, didals i tela, molta tela. Una bona part de l’acció té lloc a Santa Eulalia, la botiga de moda que hi ha alPasseig de Gràcia de Barcelona. L’any 1926, quan estava a la Boqueria, preparava una desfilada, amb col·lecció pròpia, que suposaria la seva entrada en l’univers de l’alta costura. Està publicat per Columna i té 444 pàgines.

Gràcies Jordi!

Us deixo la ressenya completa:

 

Paranoia 68

+

QUÈ LLEGEIXES

M’encanta la ressenya que fa el bloc Què Llegeixes de Somnis a mida. Entre altres coses perquè comença dient coses tan maques com ara:

Estem més que acostumats a les bones lectures que ens regala la Núria Pradas. Ens va encisar amb “Sota el mateix cel” i ens va enamorar amb “La noia de la biblioteca”. Ara torna a les llibreries amb Somnis a mida, una novel·la que no us deixarà indiferents.

Si la voleu llegir sencera , la trobareu a:

Què llegeixes

 

 

+

Agenda

abril 2018

dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg.

1


2


3


4


5


6


7


8


9


10


11


12


13


14


15


16


17


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28


29


30


abr.maigjunyjul.ag.set.oct.nov.des.gen.febr.març

Facebook

Instagram