Sóc una assídua del bloc de la Sílvia Cantos. M’encanta com llegeix els llibres, com els explica, com els viu i sent. M’encanta quan fa una ressenya d’un dels meus llibres, és clar. Ho considero un honor i un plaer. I m’encanta, és clar, quan em convida al seu programa de ràdio, Històries.
Avui, reprodueixo la ressenya que va fer de Somnis a Mida que la Sílvia encapçala amb aqestes paraules estretes de la novel·la:
El que realment la punyia era ser tan clarament conscient que
havia estat relegada a l’oblit per algú a qui ella mai no oblidaria.
Us podeu creure que quan les comenta la Sílvia em sonen millor?
Gaudiu d’aquesta magnífica ressenya a Us recomano…
M’alegra enormement que , a la ressenya, es faci esment de la feina de documentació que ha implicat l’escriptura de la novel·la. És una feina importantíssima que a vegades passa desapercebuda. No és aquest el cas.
Així comença aquesta magnífica ressenya de Somnis a Mida, apareguda a Catorze.cat. Us l’ofereixo sencera. No té pèrdua.
