Capítol 1
Els oblidats
El paisatge desfilava veloç davant els ulls de la Sophie, que el veia passar amb el cap repenjat a la finestrella del tren. L’aire dins del vagó ronsejava tebi i humit. Va aclucar els ulls i es va deixar acaronar pel sol que entrava a pleret a través del vidre. A l’instant, tot d’imatges li van llampeguejar al cervell. Imatges d’aquell futur tan desitjat que havia anat bastint en els seus somnis nit a nit, durant mesos, i que de mica en mica s’havia convertit en una obsessió en què s’estancaven tots els seus pensaments. Sabia que per assolir el seu objectiu li calia renunciar a moltes coses. Estava disposada a abandonar el redós de la llar familiar, els amics i, en definitiva, la seguretat de la ciutat coneguda i estimada. El bressol dels seus records.