Capítol 1
Els oblidats
El paisatge desfilava veloç davant els ulls de la Sophie, que el veia passar amb el cap repenjat a la finestrella del tren. L’aire dins del vagó ronsejava tebi i humit. Va aclucar els ulls i es va deixar acaronar pel sol que entrava a pleret a través del vidre. A l’instant, tot d’imatges li van llampeguejar al cervell. Imatges d’aquell futur tan desitjat que havia anat bastint en els seus somnis nit a nit, durant mesos, i que de mica en mica s’havia convertit en una obsessió en què s’estancaven tots els seus pensaments. Sabia que per assolir el seu objectiu li calia renunciar a moltes coses. Estava disposada a abandonar el redós de la llar familiar, els amics i, en definitiva, la seguretat de la ciutat coneguda i estimada. El bressol dels seus records.
©Derechos de autor. Todos los derechos reservados.
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.