SETEMBRE
2024
REPRESA
l mes de setembre és una època ideal per als inicis i els propòsits: nou gimnàs, nou curs d'anglès, roba nova... Per què no començar un blog nou?
De fet, hauria de dir recomençar perquè ja fa temps que vaig tenir una època bloguera que la feina i les presses em van fer abandonar. I un blog, creieu-me, s'ha de cuidar i amanyagar. Cal fer-lo créixer amb molt d'amor.
En aquest blog vull anar desant aquelles experiències com a escriptora: el que escric, publico, visito, veig i penso. Ho vull tenir a l'abast per no oblidar-me'n i, sobretot, per compartir-ho amb tots aquells que tingueu curiositat i em vulgueu acompanyar.
Som-hi, doncs?
ANEM PER LA QUARTA!
Sí, quina gran notícia! Anem per la quarta edició de la Marca del Lleó, la novel·la juvenil que vaig escriure a quatre mans (va de quatres) amb la Glòria Sabaté.
Sembla que la novel·la ha tingut molt bona acceptació als instituts i escoles, i això ens alegra perquè el nostre propòsit era, i continua sent, acostar la història als joves lectors.
L'acció de La Marca del Lleó se situa en plena Barcelona medieval. L'Alamanda, la nostra protagonista, ha de disfressar-se de noi per complir la missió que el seu pare li va encarregar abans de morir. Misteri, acció i història es barregen en la trama, sense oblidar de fer esment a la situació de la dona en aquella Barcelona remota i, atenció!, a l'element fantàstic que ens arribarà de la mà de la Jana, un dels nostres personatges preferits.
Desitgem que el camí que ha emprès la nostra novel·la no es deturi i que segueixi arribant a mans dels joves lectors.
Les Noies de Sants és l'última novel·la de la Tània Juste, a qui segur que recordareu per L'Hospital dels pobres, o per Amor a l'Art, novel·la premiada amb el Prudenci Bertrana.
Tinc experiència en el fet que quan els escriptors rebem un premi, patim la síndrome de la novel·la següent. És difícil mantenir el nivell i la por de desil·lusionar, o de no estar a l'altura es fa present. Si la Tània Juste ha patit la síndrome de la novel·la següent, pot respirar tranquil·la perquè amb Les Noies de Sants es reafirma com una de les escriptores més sòlides del moment.
Aquesta és una novel·la familiar (basada en la mateixa família de l'autora). Una novel·la de dones i una novel·la d'aquells, i sobretot aquelles, que van fer la guerra, i la van patir, des de dintre.
És la novel·la d'un barri: Sants. Del seu creixement i de la seva decadència durant la guerra. Un barri que batega al compàs d'aquestes cinc germanes, tan diferents entre si, però unides per un factor comú: l'amor indestructible.
No us vull desvetllar cap fil argumental. Només us recomano fervorosament que llegiu Les Noies de Sants, perquè si la Tània Juste d'abans us va agradar, la d'ara us agradarà encara més.
A l'avinguda Matignon de París, hom pot ensopegar d'improvís amb un mosaic que representa una dona amb un vestit blau al costat de les paraules «Callot Soeurs».
Aquest mosaic manté la memòria de Callot Soeurs, una de les cases de moda més exotoses i influents del segle XX.
Marcel Proust la va destacar com una de les més grans cases de moda a À la Recherche du Temps Perdu.
La casa de moda va ser fundada el 1895 per quatre germanes: Marie Callot Gerber, Marthe Callot Bertrand, Regina Callot Tennyson-Chantrell i Joséphine Callot Crimont.
Una història familiar que em remet a una novel·la de casa nostra: Somnis a mida.
La recordeu? A la meva novel·la ressegueixo la història de cinc generacions familiars vinculades a una de les cases de moda barcelonines més famoses de tots els temps: Santa Eulalia.
Us deixo l'enllaç !
©Derechos de autor. Todos los derechos reservados.
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.