Núria Pradas 
NARRATIVA CONTEMPORÀNIA

El matrimoni format per en Ferran Clos i la Roser Molins estava lligat a una de les cases de moda de més prestigi de Barcelona: Santa Eulalia. Efectivament, la Roser era filla de l’Antoni Molins i Gil, que s’havia fet càrrec del negoci fins al 1917, any de la seva mort, i germana de l’actual propietari, Andreu Molins i Ros. Pel que fa a en Ferran Clos, havia entrat a treballar a Santa Eulalia l’any 1918 en unes circumstàncies una mica especials, i al principi va ocupar una plaça de dependent; però, ben aviat, l’Andreu Molins, el jove director, s’adonà de les qualitats artístiques del jove, especialment ben dotat per al dibuix, amb un exquisit gust pel color i amb una gran intuïció per a les textures. En Ferran Clos encaixava com un guant en l’engranatge de Santa Eulalia i en Molins no va desaprofitar aquell potencial que tan bé s’ajustava als seus projectes d’expansió. Naixia, així, el tàndem indestructible que faria avançar Santa Eulalia cap a una nova i prometedora etapa. El seny de l’Andreu Molins, l’eficaç i clarivident empresari, i la rauxa creadora d’en Ferran Clos aconseguirien que el que havia estat en els seus orígens un magatzem de teixits avancés imparablement cap al lloc que tenia reservat en l’alta costura catalana, acabada de néixer.